Vint-i-cinc anys de la Unió de Pagesos (1974 - 1999)
Peix i Massip, Andreu

Lleida : Pagès, 1999.
ISBN 8479356227

La Unió de Pagesos fou el resultat organitzatiu d'un llarg camí recorregut pel nou moviment pagès català durant el franquisme tardà. En el seu si hi actuaren organitzacions polítiques ben diferents: comunistes, socialistes, democratacristians, socialdemòcrates o nacionalistes. En aquest llibre, un dels seus fundadors, realitza una crònica sobre els avatars viscuts pel sindicat pagès des de 1974 fins 1999: la seva fundació, les primeres manifestacions, les vagues agràries dels anys setanta i vuitanta -les conegudes com Tractorades-, tot resseguint els avenços i retrocessos en la liquidació de les estructures heretades del règim franquista al camp, que encara van sobreviure més d'una dècada després del final de la dictadura en el nou règim autonòmic.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

La Construcción de la democracia en el campo (1975 - 1988) : el sindicalismo agrario socialista en la Transición española
Herrera González de Molina, Antonio

Madrid : Centro de publicaciones del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Sec. Gral. Técnica, 2007
ISBN 9788449107993

L'alternança política realitzada de forma pacífica sol considerar-se un punt d'inflexió en qualsevol procés de consolidació democràtica. A l'Estat espanyol, aprendre a exercir la llibertat un cop aquesta va ser conquerida va ser un procés costós i conflictiu que, a l'igual que en el món urbà, va haver de produir-se al món rural. Tot això va succeir en un context, a més, socioeconòmicament particular per a l'agricultura espanyola, en el procés de modernització de la qual -entesa com una industrialització- els sindicats agraris van minimitzar els costos socials que el procés de convergència europea va comportar.

Sindicalismo nacionalista en el rural gallego del tardofranquismo y la transición (1973 - 1978) : discurso y práctica para la democracia desde el campo
Díaz Geada, Alba

Historia, trabajo y sociedad. (Madrid. Núm 5 (2014) p. 101-117)

El 1973 es configuren els primers nuclis locals de les Comisiones Labregas (CCLL). Pocs anys després, a partir d'una escissió de les CCLL, naixia el Sindicato Agrario Galego (SAGA). Els dos representants del nacionalisme sindical agrari a Galícia van tenir històries diferents. La proposta d'aquest article és una aproximació al seu origen i evolució, sociologia i geografia, discurs i mètode, per a reflexionar sobre el paper del nacionalisme sindical en el rural gallec. Per una banda, la lectura que feia de la societat rural, el lloc atorgat a aquesta en el seu ideosistema i les diferències entre ambdues organitzacions ens permeten reflexionar sobre els projectes i estratègies del nacionalisme per al camp. Per l'altra, la seva participació en la conflictivitat del moment i el diferent nivell d'implantació ens ajudaran a comprendre la transició democràtica des d'una perifèria cada vegada més ben estudiada però que encara és objecte de tòpics.